martes, 20 de octubre de 2009

Antecedentes de la lucha contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona: lo que Red Eléctrica y las administraciones parecen querer olvidar


Un compañero nos hacía llegar hoy un mapa elaborado por Red Eléctrica de España que muestra el sistema eléctrico peninsular a fecha de 31 de diciembre de 2008 (la edición es de enero de 2009) y que puede ser descargado en la propia página de esta empresa: http://www.ree.es/transporte/pdf/mapa_transporte_peninsular_2008_v2.pdf.
Aunque el mapa puede ser útil, especialmente, para ver los planes de REESA a escala peninsular (lo que no es poca cosa) a nosotros lo que nos ha sorprendido (por no decir irritado) es, lógicamente, lo que corresponde a nuestro territorio en el que, como podéis ver en el recorte con el que encabezamos estas líneas, NO APARECE EL PROYECTO DE AUTOPISTA ELÉCTRICA MONZÓN-ISONA (ni tampoco el proyecto de doblar la tensión entre Foradada y la Pobla de Segur), y eso que, como hemos señalado, en el mapa figura explícitamente la fecha de edición de enero de 2009, esto es, se difundió aproximadamente dos meses después de que se iniciase la fase de consultas de la línea contra la que luchamos. Es más, tanto como la no aparición en el mapa del proyecto de Autopista Eléctrica Monzón-Isona, sorprende que en él SÍ aparezca "en construcción" una línea de 400 Kv entre Monzón y Salas de Pallars. Es decir, el documento recoge exactamente la alternativa de trazado que, tras las sentencias del Tribunal Supremo que acabaron con la antigua Aragón-Cazaril y la posterior Graus-Sallente, propuso el Gobierno de España (informando en este sentido a la UE).
¿Quiere decir este mapa, en consecuencia, que éstos eran los planes que tenía Red Eléctrica de España en el año 2008? Si es así, ¿por qué razón se modificaron volviendo a recuperar el antiguo trazado de la Graus-Sallente, desestimado tras las sentencias a las que nos referimos? ¿Ha tenido algo que ver en ello el hecho de que nunca se destruyeran las pilonas instaladas para la Aragón-Cazaril? ¿Ha tenido que ver en ello el protocolo que, precisamente, firmó en el 2008 el Gobierno de Aragón con Red Eléctrica de España? Y, si no es así, ¿habrá que plantearse (como hacíamos en relación con la no aparición en el proyecto de la Monzón-Isona de algunas localidades directamente afectadas) si es que los técnicos de esta empresa son, simplemente, incompetentes?, ¿o tenemos que pensar, más bien, que los mapas que utilizan están deliberadamente manipulados para ocultar todo aquello que podría perjudicar a los intereses de Red Eléctrica?
Quizá convenga, para tratar de llegar a una conclusión, recordar los antecedentes del actual Proyecto de Red Eléctrica de unir Monzón con Isona con una línea de 400.000 v., los cuales sirvieron, precisamente, para sustentar la queja presentada ante el Justicia de Aragón este pasado verano y que, como ya informamos en su día, el propio Justicia remitió al Defensor del Pueblo. Estos datos, que a continuación exponemos, pueden servir, tras echar un vistazo al mapa que venimos comentando, para ver hasta qué punto, como denunciábamos en la prensa aragonesa hace pocos días, vivimos en un estado de inseguridad jurídica gravísimo, que, en el caso de las comarcas afectadas por la Autopista Eléctrica Monzón-Isona, históricamente expoliadas y desfavorecidas, podría estar comprometiendo seriamente cualquier intento o plan de desarrollo presente o futuro:

DATOS QUE SUSTENTAN LA QUEJA PRESENTADA ANTE EL DEFENSOR DEL PUEBLO POR MIEMBROS DE LA PLATAFORMA UNITARIA CONTRA LA AUTOPISTA ELÉCTRICA EN CONTRA DEL GOBIERNO DE ESPAÑA, EL GOBIERNO DE ARAGÓN Y EL AYUNTAMIENTO DE GRAUS
  1. El Gobierno de Aragón o DGA presentó en su momento un recurso contencioso administrativo sobre la inviabilidad de la línea ARAGÓN-CAZARIL, que terminó con la anulación de dicha línea por el Tribunal Supremo por sentencia de 19 de mayo de 1999. Las torres de alta tensión, que Red Eléctrica de España S. A. (REESA) construyó desde la subestación "Aragón", en Castelnou (Teruel), hasta el municipio oscense de Campo, deberían haber sido desmanteladas de oficio por la DGA como consecuencia del acatamiento obligado a la citada sentencia del Tribunal Supremo (en adelante STS), en cuyo procedimiento fue la DGA parte recurrente. Sin embargo, no sólo no se produjo dicha circunstancia, sino que se ha permitido el cableado ejecutado a partir del año 2000 entre Escatrón y Peñalba, que contradice la resolución judicial ya existente y la desobedece frontalmente al haberlo instalado sin contar con las autorizaciones actualmente obligatorias y, sobre todo, al omitir el estudio de impacto medio ambiental referido en el Considerando Decimotercero de la misma STS que dice literalmente: «Pues bien, el cambio de circunstancias a que se ha hecho referencia tiene como consecuencia inmediata la necesidad de proyectar un nuevo trazado para la línea de interconexión, trazado cuyas características no están aún prefijadas pero que, en todo caso habrá de ser sometido a evaluación de impacto ambiental, toda vez que la nueva legislación española en materia de instalación de líneas aéreas de transporte de energía eléctrica así lo establece (Disposición Adicional Duodécima de la Ley 5411997, de 27 de noviembre, del Sector Electrico).»
  2. El desmantelamiento de las dichas instalaciones de la antigua línea ARAGÓN-CAZARIL tampoco ha sido ejecutado o solicitado por los ayuntamientos afectados, ni, concretamente, por el de Graus (Huesca), que ha manifestado que no es competente pese a que se ha cometido una infracción urbanística muy grave por uso de suelo no urbanizable, lo que incumbe a la Administración inexcusablemente, como dice la STS, Sala 31 de 2 octubre 2002: «En los casos de actuaciones que contradicen el planeamiento urbanístico, la Administración resulta obligada a restaurar la realidad física alterada o transformada por medio de la acción ilegal», siendo, por tanto, en este caso la DGA y los ayuntamientos los obligados conforme a lo dispuesto en el Estatuto de Autonomía de Aragón y la Ley Urbanística de Aragón.
  3. El Gobierno de España aseguró a Europa que había descartado la línea eléctrica Graus-Isona (Heraldo de Aragón, 27 de febrero de 2004) y propuso un trazado alternativo de Peñalba a Salas de Pallars (Lleida) por Monzón, poco antes de ser anulado aquel trazado por el Tribunal Supremo el 19 de octubre de 2005. Según dicha información, «El Gobierno central ha asegurado a la Comisión Europea que ha desestimado el proyecto de la polémica línea de alta tensión Graus-Isona y apuesta por un nuevo trazado desde la subestación de Peñalba hasta el término leridano de Salas de Pallars, pasando por Monzón. Así se desprende de la información que ha proporcionado a la Dirección General de Medio Ambiente de la Comisión Europea, que se interesó por el proyecto a raíz de una queja presentada por la Mancomunidad de la Ribagorza Oriental y el Ayuntamiento de Tolva sobre el impacto ambiental de esta infraestructura». Según el documento remitido desde Bruselas con fecha 9 de febrero, la denuncia relativa a la construcción de la línea eléctrica de alta tensión denominada «"Unión de la línea Aragón-Frontera francesa con la línea Sentmenat-Sallente" será archivada, al haber desaparecido el proyecto que la motivaba y ser sustituido por uno nuevo, por lo que "no es posible identificar ya infracción alguna al derecho ambiental comunitario"». En concreto se señala que, de acuerdo a la documentación transmitida a la Comisión Europea por las autoridades españolas, «se ha determinado la conveniencia de redefinir el proyecto objeto de la referida queja», para lo que se contempla alimentar la subestación de Monzón de 220 kilovatios en 400 kilovatios desde la subestación de Peñalba, utilizando para ello el tramo ya construido de la Aragón-Cazaril. La nueva línea partiría desde la subestación de Peñalba y llegaría hasta una nueva subestación en el término de Salas de Pallars (Lleida). Según esta documentación aportada por el Gobierno central, «la función que estaba prevista para la subestación de Isona la desempeñará una nueva subestación en el término de Salas de Pallars, en las cercanías de la línea Sallente-Sentmenat».
  4. Pues bien, ni DGA ni Ayuntamiento de Graus han hecho valer el compromiso del Gobierno Español, a la hora de oponerse al "nuevo trazado" de la Monzón-Isona, que reproduce milimétricamente en una de sus alternativas el trazado anulado por el Supremo de la Graus-Isona y "desestimado" por el Gobierno Español, y que ha sido dado a conocer en forma de estudio de impacto ambiental por el Ministerio de Medio Ambiente, que, según la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental ha recibido, procedente de la DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA ENERGÉTICA y MINAS, la solicitud y el documento inicial del proyecto 20080392LIE, NUEVAS SUBESTACIONES A 400/220 KV DE MONZÓN E ISONA Y DE LAS LÍNEAS DE CONEXIÓN (HUESCA Y LLEIDA), cuyo promotor es RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA, SA., al objeto de realizar su evaluación de impacto ambiental, según lo establecido en el articulo 8 del Real Decreto LegislatIvo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido, de la Ley de Evaluacion de Impacto Ambiental de proyectos.


Un company ens feia arribar avui un mapa elaborat per Red Eléctrica de España que mostra el sistema elèctric peninsular a data de 31 de desembre de 2008 (l'edició és de gener de 2009) i que pot ser descarregat en la pròpia pàgina d'aquesta empresa: http://www.ree.és/transport/pdf/mapatransportpeninsular_2008v2.pdf.
Encara que el mapa pot ser útil, especialment, per a veure els plans de REESA a escala peninsular (el que no és poca cosa) a nosaltres el que ens ha sorprès (per no dir irritat) és, lògicament, el que correspon al nostre territori en el qual, com podeu veure en la retallada amb el qual encapçalem aquestes línies, NO APAREIX EL PROJECTE D'AUTOPISTA ELÈCTRICA MONTSÓ-ISONA (ni tampoc el projecte de doblegar la tensió entre Foradada i la Pobla de Segur), i això que, com hem assenyalat, en el mapa figura explícitament la data d'edició de gener de 2009, això és, es va difondre aproximadament dos mesos després que s'iniciés la fase de consultes de la línia contra la qual lluitem. És més, tant com la no aparició en el mapa del projecte d'Autopista Elèctrica Montsó-Isona, sorprèn que en ell SI aparegui "en construcció" una línia de 400 Kv entri Montsó i Sales de Pallars. És a dir, el document recull exactament l'alternativa de traçat que, després de les sentències del Tribunal Suprem que van acabar amb l'antiga Aragó-Cazaril i la posterior Graus-Sallente, va proposar el Govern d'Espanya (informant en aquest sentit a la UE).
Vol dir aquest mapa, en conseqüència, que aquests eren els plans que tenia Red Eléctrica de España en l'any 2008? Si és així, per quina raó es van modificar tornant a recuperar l'antic traçat de la Graus-Sallente, desestimat després de les sentències a les quals ens referim? Ha tingut alguna cosa que veure en això el fet que mai es destruïssin les pilones instal·lades per a l'Aragó-Cazaril? Ha tingut a veure en això el protocol que, precisament, va signar en el 2008 el Govern d'Aragó amb Red Eléctrica de España? I, si no és així, caldrà plantejar-se (com fèiem en relació amb la no aparició en el projecte de la Montsó-Isona d'algunes localitats directament afectades) si és que els tècnics d'aquesta empresa són, simplement, incompetents?, o hem de pensar, més aviat, que els mapes que utilitzen estan deliberatament manipulats per a ocultar tot allò que podria perjudicar als interessos de Red Eléctrica?
Potser convingui, per a tractar d'arribar a una conclusió, recordar els antecedents de l'actual Projecte de Red Eléctrica d'unir Montsó amb Isona amb una línia de 400.000 v., els quals van servir, precisament, per a sustentar la queixa presentada davant el Justícia d'Aragó aquest passat estiu i que, com ja vam informar en el seu moment, el propi Justícia va remetre al Defensor del Poble. Aquestes dades, que a continuació exposem, poden servir, després de fer un cop d'ull al mapa que venim comentant, per a veure fins a quin punt, com denunciàvem en la premsa aragonesa fa pocs dies, vivim en un estat d'inseguretat jurídica gravísim, que, en el cas de les comarques afectades per l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona, històricament espoliades i desfavorides, podria estar comprometent seriosament qualsevol intent o pla de desenvolupament present o futur:
DADES QUE SUSTENTEN LA QUEIXA PRESENTADA DAVANT EL DEFENSOR DEL POBLE PER MEMBRES DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA EN CONTRA DEL GOVERN D'ESPANYA, EL GOVERN D'ARAGÓ I L'AJUNTAMENT DE GRAUS
  1. El Govern d'Aragó o DGA va presentar en el seu moment un recurs contenciós administratiu sobre la inviabilidad de la línia ARAGÓ-CAZARIL, que va acabar amb l'anul·lació d'aquesta línia pel tribunal Suprem per sentència de 19 de maig de 1999. Les torres d'alta tensió, que Red Eléctrica de España S. A. (REESA) va construir des de la subestació "Aragó", en Castelnou (Teruel), fins al municipi oscense de Camp, haurien d'haver estat desmantellades d'ofici per la DGA com a conseqüència del acatamiento obligat a la citada sentència del Tribunal Suprem (des d'ara STS), en el procediment del qual va ser la DGA part recurrent. No obstant això, no només no es va produir aquesta circumstància, sinó que s'ha permès el cablejat executat a partir de l'any 2000 entri Escatrón i Peñalba, que contradiu la resolució judicial ja existent i la desobeïx frontalment a l'haver-lo instal·lat sense contar amb les autoritzacions actualment obligatòries i, sobretot, a l'ometre l'estudi d'impacte mig ambiental referit en el Considerant Tretzè de la mateixa STS que diu literalment: «Doncs bé, el canvi de circumstàncies que s'ha fet referència té com a conseqüència immediata la necessitat de projectar un nou traçat per a la línia d'interconnexió, traçat les característiques del qual no estan encara prefixades però que, en tot cas haurà de ser sotmès a avaluació d'impacte ambiental, atès que la nova legislació espanyola en matèria d'instal·lació de línies aèries de transport d'energia elèctrica així ho establix (Disposició Addicional Dotzena de la Llei 5411997, de 27 de novembre, del Sector Electrico).»
  2. El desmantellament d'aquestes instal·lacions de l'antiga línia ARAGÓ-CAZARIL tampoc ha estat executat o sol·licitat pels ajuntaments afectats, ni, concretament, pel de Graus (Huesca), que ha manifestat que no és competent malgrat que s'ha comès una infracció urbanística molt greu per ús de sòl no urbanitzable, el que incumbeix a l'Administració inexcusablement, com diu la STS, Sala 31 de 2 octubre 2002: «En els casos d'actuacions que contradiuen el planejament urbanístic, l'Administració resulta obligada a restaurar la realitat física alterada o transformada per mitjà de l'acció il·legal», sent, per tant, en aquest cas la DGA i els ajuntaments els obligats conforme al disposat en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i la Llei Urbanística d'Aragó.
  3. El Govern d'Espanya va assegurar a Europa que havia descartat la línia elèctrica Graus-Isona (Heraldo de Aragón, 27 de febrer de 2004) i va proposar un traçat alternatiu de Peñalba a Sales de Pallars (Lleida) per Montsó, poc abans de ser anul·lat aquell traçat pel tribunal Suprem el 19 d'octubre de 2005. Segons aquesta informació, «El Govern central ha assegurat a la Comissió Europea que ha desestimat el projecte de la polèmica línia d'alta tensió Graus-Isona i aposta per un nou traçat des de la subestació de Peñalba fins al terme lleidatà de Sales de Pallars, passant per Montsó. Així es desprèn de la informació que ha proporcionat a la Direcció general de Medi ambient de la Comissió Europea, que es va interessar pel projecte arran d'una queixa presentada per la Mancomunitat de la Ribargorça Oriental i l'Ajuntament de Tremuja sobre l'impacte ambiental d'aquesta infraestructura». Segons el document remès des de Brussel·les amb data 9 de febrer, la denúncia relativa a la construcció de la línia elèctrica d'alta tensió denominada «"Unió de la línia Aragó-Frontera francesa amb la línia Sentmenat-Sallente" serà arxivada, a l'haver desaparegut el projecte que la motivava i ser substituït per un nou, pel que "no és possible identificar ja infracció alguna al dret ambiental comunitari"». En concret s'assenyala que, d'acord a la documentació transmesa a la Comissió Europea per les autoritats espanyoles, «s'ha determinat la conveniència de redefinir el projecte objecte de la referida queixa», per al que es contempla alimentar la subestació de Montsó de 220 kilovatios en 400 kilovatios des de la subestació de Peñalba, utilitzant per a això el tram ja construït de l'Aragó-Cazaril. La nova línia partiria des de la subestació de Peñalba i arribaria fins a una nova subestació en el terme de Sales de Pallars (Lleida). Segons aquesta documentació aportada pel govern central, «la funció que estava prevista per a la subestació d'Isona l'ocuparà una nova subestació en el terme de Sales de Pallars, en les proximitats de la línia Sallente-Sentmenat».
  4. Doncs bé, ni DGA ni Ajuntament de Graus han fet valer el compromís del Govern Espanyol, a l'hora d'oposar-se al "nou traçat" de la Montsó-Isona, que reproduïx mil·limètricament en una de les seves alternatives el traçat anul·lat pel suprem de la Graus-Isona i "desestimat" pel govern Espanyol, i que ha estat donat a conèixer en forma d'estudi d'impacte ambiental pel ministeri de Medi ambient, que, segons la Direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental ha rebut, procedent de la DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA ENERGÈTICA i MINES, la sol·licitud i el document inicial del projecte 20080392LIE, NOVES SUBESTACIONS A 400/220 KV DE MONTSÓ I ISONA I DE LES LÍNIES DE CONNEXIÓ (HUESCA I LLEIDA), el promotor de la qual és RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA, S. A., a fi de realitzar la seva avaluació d'impacte ambiental, segons l'establert en l'articulo 8 del Reial decret Legislatiu 1/2008, de 11 de gener, pel qual s'aprova el text refós, de la Llei de Evaluacion d'Impacte Ambiental de projectes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario