lunes, 31 de mayo de 2010

Resultado de la Propuesta de Resolución en la Comarca de la Ribagorza y respuesta del Justicia de Aragón: nuestros representantes políticos vuelven a decepcionarnos

No habíamos dado aún ningún dato acerca del resultado de la Propuesta de Resolución que, como sabéis, presentó CHA a instancia nuestra ante la Comarca de La Ribagorza el pasado miércoles 26 de mayo, ya que no hemos recibido todavía datos precisos acerca del desarrollo del Pleno de ese día; sin embargo, como quizá ya sepáis algunos de vosotros, el resultado, si bien no tan negativo como el cosechado ante la Comarca del Cinca Medio, volvió a ser profundamente decepcionante. Y es que, una vez más, nuestra Propuesta en contra de la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona y el recrecimiento de la línea de Foradada del Toscar-Pobla de Segur, fue reducida a un pronunciamiento prácticamente idéntico al que en su día realizó la DPH y que, en nuestra opinión, no es más que un brindis al sol sin ninguna efectividad real (no repetiremos pues el análisis que ya realizamos con respecto a la Resolución de la DPH y que podéis leer en una entrada anterior).
En este caso, sin embargo, la indignación por nuestra parte resulta bastante mayor pues empieza a dar la sensación de que nuestras autoridades y la mayor parte de nuestros representantes políticos se agarran a la fórmula de la Resolución de la DPH como a una consigna adecuada para poder dar la imagen de que están en contra de los proyectos de REESA que amenazan nuestras tierras sin necesidad de tener que hacer nada realmente eficaz para detener tales proyectos. La cosa es, además, especialmente sangrante tras la Mesa Redonda realizada en Graus entre miembros de la Plataforma y alcaldes de los municipios afectados (o sería mejor decir con los alcaldes de Fonz y Benabarre, ya que fueron los únicos con coraje para subir a esa mesa y discutir abiertamente sobre los problemas que amenazan nuestro futuro). Si algo quedó bien claro en esa ocasión es que si algo podemos hacer realmente eficaz para frenar la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona es conseguir el derribo de las torres de la antigua Aragón-Cazaril, que llevan casi dos décadas destruyendo nuestro paisaje y desafiando al Estado de Derecho (pues conforme a dos sentencias del Tribunal Supremo no deberían existir). Éste es, precisamente, desde nuestro punto de vista, uno de los puntos básicos de la Propuesta de Resolución que estamos llevando ante las instituciones que "nos representan" (teóricamente, claro) y, por lo visto, es algo que no están dispuestos a admitir los partidos políticos que actualmente gobiernan en estas mismas instituciones. Ya lo dijo bien claro nuestro portavoz en la citada Mesa Redonda, que la única posibilidad real que nos queda de echar abajo el proyecto de la Autopista Eléctrica es derribar ahora estas torres, antes de que el proyecto de REESA pase de su actual "fase de consultas" a la categoría de preproyecto con su consiguiente declaración de utilidad pública, que impediría definitivamente ese derribo. Se daría entonces carta de legalidad a unas torres que, si no se han derruido hasta hoy (siendo que no tienen hoy por hoy ninguna utilidad) es porque, como cínicamente nos recuerda REESA, no ha existido ninguna sentencia que les haya obligado a tal extremo, o, dicho de otro modo y mucho más claramente, porque quien pudo pedir en su día la ejecución de una de las sentencias del Supremo a la que antes nos referíamos, esto es, el Gobierno de Aragón, no lo hizo (por más que REESA ya se había embolsado la sustanciosa indemnización del Gobierno francés para llevar a cabo tal derribo).
Así parece que nuestros gobernantes, al tiempo que dicen estar en contra del proyecto de la Autopista Eléctrica, se afanan en ganar tiempo, ignorando sus competencias (que les permitirían forzar esa sentencia que obligaría a REESA a eliminar las torres de la Aragón-Cazaril) y evitando por todos los medios (echando abajo nuestras propuestas más que razonables) que se derriben unas torres "alegales" (por decirlo muy suavemente) que son la única justificación lógica (la lógica de Don Dinero, claro está) para que REESA se empeñe en sacar adelante su proyecto de Autopista Eléctrica a través de La Ribagorza y el Pallars.
Lo mismo más o menos podemos extraer de las conclusiones a las que ha llegado el Justicia de Aragón, en respuesta a la queja que en su día presentamos ante esa institución contra el Ayuntamiento de Graus y el Gobierno de Aragón, que hoy mismo nos han llegado, cerrando así el expediente de esta queja sin otro resultado que la confirmación de que nuestros gobernantes no han hecho ni piensan hacer nada por evitar el desastre que se avecina para nuestra tierra más allá, por supuesto, de quitarse de encima toda responsabilidad, dando a entender, de manera un tanto cínica, que no pueden hacer nada al respecto o, más bien, que no saben qué podrían hacer (lo cual no los deja precisamente en muy buen lugar).
Os dejamos con el texto íntegro para que vosotros mismos saquéis vuestras propias conclusiones. Por nuestra parte, sólo nos queda que agradecer al Justicia que, al menos, haya admitido nuestra queja y se haya tomado el trabajo de llevar adelante el correspondiente expediente. Y no lo decimos irónicamente (aunque, francamente, no nos queda ya mucha confianza en este llamado "Estado de Derecho") pues de quien no hemos vuelto a saber nada en absoluto es del Defensor del Pueblo, que, hoy por hoy, no nos ha respondido, ni en un sentido ni en otro, a la queja que, como sabéis, y con un planteamiento semejante, le presentábamos al mismo tiempo que al Justicia.



No havíem donat encara cap dada sobre el resultat de la Proposta de Resolució que, com sabeu, va presentar CHA a instància nostra davant la Comarca de La Ribargorça dimecres passat 26 de maig, ja que no hem rebut encara dades precises sobre el desenvolupament del Ple d'aquest dia; tot i això, com potser ja sapigueu alguns de vosaltres, el resultat, si bé no tan negatiu com el de la Comarca del Cinca Medio, va tornar a ser profundament decebedor. I és que, una vegada més, la nostra Proposta en contra de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona i el recreixement de la línia de Foradada del Toscar-Pobla de Segur, va ser reduïda a un pronunciament pràcticament idèntic al que en el seu moment va realitzar la DPH i que, en la nostra opinió, no és més que un brindis al sol sense cap efectivitat real (no repetirem doncs l'anàlisi que ja realitzàrem pel que fa a la Resolució de la DPH i que podeu llegir en una entrada anterior).
En aquest cas, tot i això, la indignació per la nostra banda resulta bastant més gran ja que comença a donar la sensació que les nostres autoritats i la major part dels nostres representants polítics s'aferren a la fórmula de la Resolució de la DPH com a una consigna adequada per a poder donar la imatge que estan en contra dels projectes de REESA que amenacen les nostres terres sense necessitat d'haver de fer rés realment eficaç per a detenir aquests projectes. La cosa és, a més, especialment sagnant després de la Taula Rodona realitzada en Graus entre membres de la Plataforma i alcaldes dels municipis afectats (o seria millor dir amb els alcaldes de Fonz i Benavarri, ja que van ser els únics amb coratge per a pujar a aquesta taula i discutir obertament sobre els problemes que amenacen el nostre futur). Si alguna cosa va quedar ben clara en aquesta ocasió és que si podem fer realment alguna cosa eficaç per a frenar l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona és aconseguir l'enderrocament de les torres de l'antiga Aragó-Cazaril, que duen gairebé dues dècades destruint el nostre paisatge i desafiant a l'Estat de Dret (doncs conformi a dues sentències del Tribunal Suprem no haurien d'existir). Aquest és, precisament, des del nostre punt de vista, un dels punts bàsics de la Proposta de Resolució que estem duent davant les institucions que "ens representen" (teòricament, és clar) i, segons sembla, és quelcom que no estan disposats a admetre els partits polítics que actualment governen en aquestes mateixes institucions.
Ja ho va dir ben clar el nostre portaveu en la citada Taula Rodona, que l'única possibilitat real que ens queda de fer anar enrrere el projecte de l'Autopista Elèctrica és enderrocar ara aquestes torres, abans que el projecte de REESA passada de la seva actual "fase de consultes" a la categoria de preprojecte amb la seva consegüent declaració d'utilitat pública, que impediria definitivament aquest enderrocament. Es donaria aleshores carta de legalitat a unes torres que, si no s'han derruït fins a avui (sent que no tenen ara per ara cap utilitat) és perquè, com cínicament ens recorda REESA, no ha existit cap sentència que els hagi obligat a fer-ho, o, dit d'una altra manera i molt més clarament, perquè qui va poder demanar en el seu moment l'execució d'una de les sentències del Suprem a la qual abans ens referíem, això és, el Govern d'Aragó, no ho va fer (per més que REESA ja s'havia embutxacat la sustanciosa indemnització del Govern francès per a portar a terme tal enderrocament).
Així sembla que els nostres governants, al mateix temps que diuen estar en contra del projecte de l'Autopista Elèctrica, es malden a guanyar temps, ignorant les seves competències (que els permetrien forçar aquesta sentència que obligaria a REESA a eliminar les torres de l'Aragó-Cazaril) i evitant per tots els mitjans (malmetent les nostres propostes més que raonables) que es derroquin unes torres "alegals" (per dir-lo molt suaument) que són l'única justificació lògica (la lògica del "Don Dinero", és clar) perquè REESA s'obstini a tirar endavant el seu projecte d'Autopista Elèctrica a través de La Ribargorça i el Pallars.
El mateix, més o menys, podem extreure de les conclusions a les quals ha arribat el Justícia d'Aragó, en resposta a la queixa que en el seu moment presentem davant aquesta institució contra l'Ajuntament de Graus i el Govern d'Aragó, que avui mateix ens han arribat, tancant així l'expedient d'aquesta queixa sense altre resultat que confirmar que els nostres governants no han fet ni pensen fer rés per evitar el desastre que s'apropa per a la nostra terra més enllà, per descomptat, que treure's de sobre tota responsabilitat i donar a entendre que no poden fer rés referent a això o, més ben dit, que no saben què podrien fer (la qual cosa no els deixa precisament en molt bon lloc).
Us deixem amb el text íntegre perquè vosaltres mateixos tragueu les vostres pròpies conclusions. Per la nostra banda, només ens queda agrair al Justícia que, almenys, hagi admès la nostra queixa i s'hagi pres el treball de portar endavant el corresponent expedient. I no ho diem irònicament (encara que, francament, no ens queda ja molta confiança en aquest cridat "Estat de Dret") doncs de qui no hem tornat a saber rés en absolut és del Defensor del Poble, que, ara per ara, no ens ha respost, ni en un sentit ni en un altre, a la queixa que, com sabeu, i amb un plantejament semblant, li presentàvem al mateix temps que al Justícia.